Fa uns dies vàrem assistir a la XXXI Trobada de Cantaires d'Havaneres de Catalunya, al Parc de l'Agulla de Manresa. Va ser la nostra primera trobada d'havaneres i la veritat és que imposava un xic de respecte. Entre tants llops de Mar la Margot semblava tremolar com una fulla.
I si no els agrada el nostre format? S'entendrà que fem teatre? Doncs sembla ser que si! Sabem que és una aposta un xic arriscada però ens agrada poder jugar amb les nostres havaneres i les cançons de taverna i els cuplets picantons. Perquè és aquell temps d'enyorances, aquella salabror poètica el que ens impulsa a seguir donant vida als somnis de la Margot i el Conjunt Ictineu.
Gràcies per deixar-nos participar. Va ser un immens plaer.